1. |
Faust
05:00
|
|||
Corria el trenta-nou
Vivia en llibertat
És en pau
I acceptat
La criatura és
un altre llaurador
integrat
Engendrat en un ritual
És fill de la terra i fill de la sang
El seu nom va canviant on va, se li diu Faustino aqui es diu Faust
Arriba ja la tempestat
L'Ebre és ple de sang
Els nacionals van devastant tot el que ha assolit
L'instint comença a aflorar tot el que ha estat tapat haurà de rebentar
Encegat. Instintiu.
Surt la fera ja no és home.
Crea el pànic, no hi ha món.
L'Hades s'obre regna el terror.
L'infern apareix al poble de la mà de la criatura,
els pocs supervivents no massacrats pels uniformats
són testimonis d'un horror que no comprenen;
qui viola mata i crema, coneix la ira de Faust.
A terra està rosegant.
Despulles, restes i ossam.
El record
llegenda es tornarà, per qui va contemplar el malson.
És la història, la memòria
de qui un dia
es va dir Faust
|
||||
2. |
Maledicció
04:38
|
|||
Canta – la tempesta
S'atança – ja és la hora
Agafes – el punyal i te’l
Passes – pel palmell de la mà
Sobre els noms
Capgirats
Sagnes!
Recitant
Entra Satan en mi
Entra Satan en mi
Entra Satan en mi
I entra Satan en tu
Notes la força dins teu.
Com espurnes que ericen la pell
Sents l’energia fluïnt
I et concentres i enfoques la ment
Veus amb ulls que no són teus
Tot és tant clar i tant senzill
Rius amb malícia
Combats l’avaricia que el teu cap propícia ja...
Ben mirat – és covard
Però els covards son els amos del món
--- Ara sents que ja és tard
No-estàs-soooool
Et sents – manipulaaaat
(Perds)-el-con-trooool
Busquen dins teu i preparen l’acció
Et mous amb el braç que era teu
Agafes pel mànec el tall
L’alces violent cap al cel;
de ta boca, clavant, sents dir:
“Fes mal i patir,
Treu sang i dolor,
Escanya l’albir
Omple d’odi i d’horror!”
Però ara tens por:
Una llengua carnosa amb regust a sang
Pronuncia amb foc
Paraules que cremen dins el paladar
Ara ja és fet
Has perdut un control que mai ha estat teu
Et veus impotent
Ara el mal ja s’ha fet tant per ells com dins teu
|
||||
3. |
Bruixes
05:32
|
|||
Dançant al vent
nua és sempre la seva pell
amb grotescs - moviments
-- elles ja són gat vell
No penseu pas...
que son joves i maques!
Sàvies sí són!
La natura les porta
Femineïtat!
Ser dona les fa fortes!
Una jove sí hi ha...
és la nova iniciada.
Són-les-brui-xes!
Fe-ti-lle-res!
Són-si-bi-l·les!
Re-me-ie-res!
Tan sols un moment,
quan ho ha vist tot clar;
ho sembla olorar...
quasi sent plorar...
la jove ha tingut
una gran visió,
clar com el cristall
son les seves morts!
Ara és per plaer,
sense ser violent,
sent - el – metall
I la gota cau,
segellant el mal,
ja és - una - més!
La revelació és seva, només
seva.
No l'ha de fer pública.
És la llei de l'akelarre;
un destí se li revela a cada
una d'elles la primera nit.
I ballen i dansen...
I canten així:
La lalalala lalala lala lala
I veuen el dimoni,
i parlen amb el bosc
I juguen amb la lluna
saltant fins que es fa fosc
I vengen la natura
i rapten els valents,
i sacrifiquen homes
com a ajusticiament
I maleeixen terres
per protegir els seus nens,
que treuen de la terra,
que engendren des d'arrels
I fan venir la boira
i flames del no-res,
i si no les respectes
tu patiràs també
|
||||
4. |
Dorm
03:41
|
|||
Com batega el cor
com si esclatés
En plena nit
no he dormit
Sóc presa del temor
En aquest indret
ja no surt el sol
Però mai és fosc
i els malsons
m'estan tornant boig
Són ànimes que vaguen,
crits d'inocents en flames
Que no beneren
que no descansen
Plors que els pèls ericen
miasmes de mort en vida
La foscor t'envolta
Tremolós escoltes
Ja no sé
ni quina hora és
ni com em dic
ni on sóc
Comdemnat
a vagar
entre dos móns
delirant
Dooooorm!!!
Rendit, caigut de
somnolència; dues portes
s'obren davant meu.
Milers d'ànimes en pena
torturades, maleïdes,
reduïdes,
imploren que obri el camí a
la ira
Són ànimes que vaguen,
crits d'inocents en flames
Que no beneren
que no descansen
Plors que els pèls ericen
miasmes de mort en vida
La foscor t'envolta
Tremolós escoltes
Com batega el cor
com si esclatés
En plena nit
no he dormit
Sóc presa del temor
En aquest indret
ja no surt el sol
Però mai és fosc
i els malsons
m'estan tornant boig
Són ànimes que vaguen,
crits d'inocents en flames
Que no beneren
que no descansen
Plors que els pèls ericen
miasmes de mort en vida
La foscor t'envolta
|
||||
5. |
Titelles i Titellaires
06:24
|
|||
Uns homes pensen
i uns altres resen
reciten versos
que han après!
Dels arbres que han plantat
han hagut de triar
les fustes de bon tall
que podràn modelar
Aquesta és la història
del mai acabar
Són persones ben destres
en l'art de crear
“Més val ser el mestre
o potser l'artesà
que no pas titella
o auditori a embaucar”
Fets per ells
obedients;
un bons fils
acurats
Com ahir
Com demà
Els titelles
t'oculten la mà
Crearen escoles
pels seus bons fusters
i així asseguraren
el gremi en el temps
Hi ha qui aparta la vista
hi ha qui busca la veu
hi ha minyons que no hi creuen
que hi busquen raons
i sospiten just seure
mirant-se com tots...
...són obedients.
Hi ha qui en contes no creu
No hi busqueu
Rere el titella
qui és la veu
“Com crema el titella,
i es crema la mà
s'encenen les torxes
guiant l'endemà”
|
||||
6. |
La Mort
03:09
|
|||
Tens – la – Mort
Trepit – jant-te-els – talons
Sents – la – por
Se_t'ha_aca_bat_la_sort
No saps què fer
El fred envaeix_el_teu_ser
És l'alè
de la Mort al_teu_cla_tell
Ara – ja he tornat
per – beu – re'm
la_te_va_sang
Per (ai)xò
Sóc aquí
Per com – plir el_teu_des_tí
No saps què fer
El fred envaeix_el_teu_ser
És l'alè
de la Mort al_teu_cla_tell
Ara – ja he tornat
per – beu – re'm
la_te_va_sang
Per (ai)xò
Sóc aquí
Per com – plir el_teu_des_tí
***
Tens – la – Mort
Trepit – jant-te-els – talons
Sents – la – por
Se_t'ha_aca_bat_la_sort
|
||||
7. |
Una lliura de carn
09:36
|
|||
Enganyat
Estudiat
L'home s'ajuda de ciència per fer-se mal sempre que
des d'abaix
atordits
No fem cas
Obrir els ulls
Treure el cap
Causa la mort o la pèrdua del seny si no estàs al cas
Fes-te el mort
o l'absort
Sigues viu!
Una lliura de carn pel seu deute humà
Que subjuga la resta amb la por i l'engany
Ganivet és la ment i l'orgull pagà
De qui veu l'avaricia que els matarà
Viu reptant
Sense extremitats
Ignorant
Que sap volar!
Demacraaaaat!!
Denigraaaaaaaaaatt!!!
Xuclant-la – la sang de – dels qui trepitgen homes
Podrir-se – se sap que – què passa sense cura
Difícil – si l'home – menysprea cap ajuda
Sortir-ne – nefast és – espectre d'home et tornes
Dins la cova vius prohibit
Per les ombres
Gafes impuls, una idea en ment, reclames...
Una lliura de carn pel seu deute humà
Que subjuga la resta amb la por i l'engany
Ganivet és la ment i l'orgull pagà
les Moires ho esperen,
ho reclamen,
ho volen ja:
la seva lliura de carn!
|
Korruption Found Catalonia, Spain
Nou single15/03/2024
Korruption Found es forma l'any 2004 com a grup de només dos membres. El 2006, però, la formació es
completa per grabar i girar el primer disc: Inventors de la Guerra; un disc de Black/Death Metal cru i efectista.
El 2012 el grup torna a grabar LP i renova de nou formació. Déus del Genocidi Caníbal, suposa una evolució dins l'estil de Metall Extrem Català que practica el grup.
... more
Streaming and Download help
If you like Korruption Found, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp