1. |
Gargalls de Foc
03:35
|
|
||
Gargalls de foc, que escupen monts de pedra enfurismats.
Grans porcions de terra que es separen esquerdant,
l’escorça de la terra, amb la força que ens hi aferra,
ni armes ni diners ens lliuraran d’aquesta guerra.
Ja és aquí el nostre fi
El nostre món, se'ns ha revelat
L’ésser humà no es va penedir
pel mal creat, fet sense pietat
Oh! Terra divina
Gaia és qui sospira
Retorna ferida
Ella mai no oblida
La terra crema
i el nucli rebenta.
Quan gaia desperta
llavors no hi ha treva
Ella es qui avisa
extermina precisant
Ja arriba l’abisme
dels dogmatismes
Els animal ens ataquen per negar els hi el dret inalienable de la vida
Mosquits, bactèries, virus, que ens ataquen el cervell ara és l’humà qui crida...
Ja és aquí el nostre fi
El nostre món, se'ns ha revelat
L’ésser humà no es va penedir
pel mal creat, fet sense pietat
Ja és aquí el nostre fi
El nostre món, se'ns ha revelat
L’ésser humà no es va penedir
pel mal creat, fet sense pietat
|
||||
2. |
Inventors de la Guerra
04:29
|
|
||
Nosaltres, que ens hem endinsat en els racons més foscos
deixant un rastre d’asfalt i talant els boscos,
hem creat la llum que farà obscura la nostra terra,
avançant imparables, som els inventors de la guerra
L’olor de sang és el que ens recorda
que som el fruit d'una fètida llavor.
El virus del progrés l'enfermetat que ens reconforta
herència maleïda d'una passat devastador.
L’exhalació de la raça humana, és fum de fabrica i gasos.
L’asfalt es el nostre llit, el rastre dels nostres passos.
Consumin calories de natura fins quedar ben farts,
Fins que la terra d'una arrítmia, petarà en un infart.
Nosaltres, que ens hem endinsat en els racons més foscos
deixant un rastre d’asfalt i talant els boscos,
hem creat la llum que farà obscura la nostra terra,
avançant imparables, som els inventors de la guerra
Hem estat la llaga, aquella crosta que destorba però mai cura.
La sang mai ens coagula, una raça que mastega sense dentadura
L’olor de sang és el que ens recorda
que som el fruit d'una fètida llavor.
El virus del progrés l'enfermetat que ens reconforta
herència maleïda d'un passat devastador.
L’olor de sang és el que ens recorda
que som el fruit d'una fètida llavor.
El virus del progrés l'enfermetat que ens reconforta
herència maleïda d'un passat devastador.
Hem creat, destruït, ingeniat i delimitat.
Potser una futura mort
fruit de guerres nuclears...
És absurd! És absurd!
|
||||
3. |
Mort en Vida
03:04
|
|
||
Caçat per la mort
ja fa un temps enllà,
recordo 4 coses
del dia que va passar.
Ja no sé pas qui era
ni el que feia en el passat.
Tan sols evoco imatges
de quan la mort em va caçar
Envoltat de terra,
enorme angoixa interna
Sento que no m’és necessari respirar,
però els músculs i el cervell comencen a funcionar
Sentiment obscur
d’un condemnat a vida eterna...
Sóc lliure puc viure
la falsa realitat que els meus instints han creat
Cap motiu per viure
just quan me’n adono que ja no sóc humà
Davant de la cripta
amb grans esforços sento el cos caminar
A falta d’un guia
que expliqui el meu estat, i cap on he d’anar
Sense jutjar el humà
si es bo o dolent,
rapinyo carn ben tendra;
sense cap precedent
Doncs una força em crida
molt fort al subconscient,
xiscles de fam eterna
que no coneix sentiment ...
Mort en vida!
Caçat per la mort
ja fa un temps enllà,
recordo 4 coses
del dia que va passar
|
||||
4. |
Temps de l'Home Llop
02:19
|
|
||
Nit de lluna plena,
temps de l’home llop
Jeu sota l’església
Mata i crema!
Els esperits t’ensenyen,
escenes de mort
No pots evitar-ho
Mata i crema.
Són esperits que et mostren
tortures i pors
del cristianisme
Dels maltractadors
que manipulen,
dels dominadors
de la noblesa
Riquesa d’uns pocs
que esclavitzen,
si no estàs d’acord
seràs la cendra
que deixarà el foc
Per un heretge,
fill de la raó,
la que no accepten
els fills del senyor...
L’ombra del mossèn
es deixa veure,
sents l’aroma a sang
que et treu la bèstia,
amb set de venjança
per aquella gent
que treballava
per a els burgesos
Els ullals et creixen,
temps de l’home llop
Desperta la bèstia,
mata i crema
Les urpes s’esmolen,
per desgarrar el coll
D´un emissari,
enviat pel senyor
Els esperits et mostren,
gran admiració
per una bèstia;
L’alliberador
que els deixa lliures,
l'ajusticiador,
que amb la venjança
fa arribar la mort
als emissaris,
que envia el senyor.
Sabran per sempre
el que és la raó!
Nit de lluna plena,
temps de l’home llop
Jeu sota l’església,
Mata i crema
|
||||
5. |
El Jardí de l'Emperador
04:38
|
|
||
Un camp de roses roges
regat per aigües selectes,
Adobs de luxe i terra fèrtil
per delit de la noblesa.
Un gran treball d’esclaus
adoctrinats per una secta
Fa crèixer roses roges
fortes d'una gran bellesa
Però en aquest roig
que atrapa l’horitzó
Hi ha una petita rosa,
la que embruta el seu color
Aquesta és la flor
que canvia l'olor
Del gran jardí perfecte
creat per a l’emperador
L’imponent rosa negre, un símbol de rebel·lió,
la forta planta fosca que intoxica tot l’entorn,
en l’extensió del roig hi ha un gran forat de color fosc,
causat per la existència d’aquell que no esta d’acord
Un símbol de rebel·lió,
que intoxica tot l’entorn!
Un gran forat de color fosc
per aquell que no esta d’acord!
La “podriduria” avança veloç, àgil, i esquiva,
no deixarà cap rosa viva, tard o d’hora la mort arriba,
ningú s’hi priva
L’emperador
no ho pot aturar
totes les roses roges d'un negre fosc s’han tornat
aquell roig joiós
no recuperarà,
aquella gran rosa negre a totes a contagiat.
|
||||
6. |
El Teu Just Destí
02:38
|
|
||
Un vestigi d’olor de sang,
arriba navegant
en una brisa
Despertes a terra ple de fang,
la lluna ja fa
dies que avisa
Ets nu esquitxat
amb sang seca
i ferides,
ets tu qui allibera
les ànimes
maleïdes
Una lleu imatge de violència
et fa recordar, que en una mort
venjativa les alliberar!
La resta de pel a terra,
les mandíbules
fatigades,
saps que ets llop
de vegades,
olor i esperit
són qui et porten a la guerra!
Una lleu imatge de violència et fa recordar...
Que és el teu just destí,
llop caçador!
Aquella anima maleïda,
la que et porta la por!
És el teu just destí,
llop caçador!
Aquella anima maleïda!
La que et porta la por!
És el teu just destí,
llop caçador!
Aquella anima maleïda!
La que et porta la por!
Un vestigi d’olor de sang,
arriba navegant
en una brisa
Despertes a terra ple de fang,
la lluna ja fa
dies que avisa
|
||||
7. |
Reconquesta
03:17
|
|
||
Foll!
L’odi creix dins teu!
Batalles cruentes, tortures eternes.
Cadàvers devorats pels voltors
La mort d’un guerrer és el que et fa fort
L’enemic cau,
és el moment de cridar,
El nom d’Espanya caurà,
sento odi, és temps de lluitar!
La reconquesta ha arribat.
Prou llàgrimes per un poble assetjat,
perseguit durant cents d’anys!
La foscor eterna acabarà;
el temps de la reconquesta ha arribat!
Foll!
L’odi creix dins meu!
Torna la lluita: independència i satanisme.
No quedarà cap enemic en peu,
quatre torrents de sang brollen dins meu...
Brollen dins meu!
Independència!
|
||||
8. |
Inhumà
02:02
|
|
||
Visc amagat dins d’un pou sense llum.
Tinc el meu cor bategant a punt d’explotar.
Sé que no podré marxar sense tu.
Negre és el color del mar i del pou on em vas llençar tu.
I el del pou on vaig caure,
on tu vas empentar-me,
aquell pou on em vas condemnar tu.
Sé molt bé que en l'eternitat
no soc ben rebut,
que les ànimes no em volen.
Prop d’aquí trobaré foscor
Mil instants perduts,
que em van fer el que sóc...
Inhumà!
|
Korruption Found Catalonia, Spain
Nou single15/03/2024
Korruption Found es forma l'any 2004 com a grup de només dos membres. El 2006, però, la formació es
completa per grabar i girar el primer disc: Inventors de la Guerra; un disc de Black/Death Metal cru i efectista.
El 2012 el grup torna a grabar LP i renova de nou formació. Déus del Genocidi Caníbal, suposa una evolució dins l'estil de Metall Extrem Català que practica el grup.
... more
Streaming and Download help
If you like Korruption Found, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp